Judit Fernàndez /// Llegeix el text sencer a Jornal.cat
Ja fa anys que diverses masies del Penedès s’organitzen en una xarxa de suport mutu. L’estiu passat, van aconseguir col·lectivitzar Cal Cisteller, una masia a Font-rubí (Alt Penedès), que han convertit en l’Ateneu Rural del Penedès. El seu objectiu és impulsar l’autosuficiència rural i enfortir la vida a pagès de forma comunitària. Ho fan aplicant el tornallom, una tècnica que els permet tirar endavant projectes comuns, alhora que fomentar la solidaritat i les cures en poble rurals amenaçats pel despoblament.
En un camp del Penedès, una vintena de persones d’edats ben diverses s’apleguen per podar branques d’oliveres. Com cada dilluns, avui toca fer feina a tornallom. Queden en una de les masies de la zona i fan conjuntament aquelles tasques del camp que de forma individual se’ls farien molt més feixugues. Comparteixen eines, coneixements i experiències. D’aquesta manera, han construït conjuntament corrals, galliners o tanques per evitar senglars. També tenen algun ramat i cuiden horts, vinyes i oliveres, fan collites, veremes i elaboració de vins o vermuts. Així és com funciona l’Ateneu Rural del Penedès, amb seu a Cal Cisteller, una masia a Font-rubí adquirida de forma col·lectiva.
Tot i que ja fa anys que els membres de l’entitat tenien llogat aquest mas, els seus propietaris van decidir fa uns mesos vendre la finca. Per salvar-lo, l’entitat es va constituir com a cooperativa amb l’objectiu d’adquirir-lo col·lectivament i convertir-lo en un centre de referència de la vida rural comunitària i de la sobirania alimentària. Va ser així com a principis de juliol de l’any passat, les aportacions de més d’un centenar de persones i d’una quarantena d’entitats van permetre fer front a la compra. La Fundació Emprius en va assumir la propietat, cedint-ne l’ús a la cooperativa.
Mentre remena branques d’olivera i amb el so de la motoserra de fons, en Jose, membre de l’assemblea de l’Ateneu, explica el perquè d’aquest projecte col·lectiu: “Cada cop les ciutats estan més saturades, no s’hi pot viure. I, al camp, els pobles s’estan despoblant i cada vegada hi ha més gent gran amb terres que no les pot cuidar. D’aquí, la necessitat de reforçar aquesta xarxa rural. Tots fem pinya i, si algú no té alguna cosa, en tindrà una altra. Tothom suma”.
“Portem de manera col·lectiva cinc hectàrees de vinyes. També tenim molts camps d’oliveres, algun ramat, hortes, gallines de pastura…”